Durant tot aquest temps que portem viatjant, les úniques discussions que hem tingut han estat pel menjar. Sortíem de l’hotel, que quasi sempre era molt senzill, caminàvem una estona i jo deia: “Anem a mirar aquell restaurant?”. Miràvem el menú i el trobàvem massa car, i seguíem caminant. El meu pare proposava d’anar a un bar, el miràvem i la mama deia: “Jo en aquest bar no penso menjar! Hi ha escarbats, les cadires són minúscules, les estovalles foradades i està superbrut!”. I jo deia: “Doncs a mi em sembla bé menjar aquí”. Al cap d’una estona passàvem per davant d’un restaurant tipus McDonalds i la mama deia: “Jo ja no puc més de gana! Menjo aquí!”. I llavors el meu pare: “Jo no penso menjar una guarrada!”. I em preguntaven si jo volia quedar-m’hi, i jo els deia que tant em feia. I la meva mare deia: “Llavors on anem?”. Ens enfadàvem i seguíem caminant. La meva mare: ”Anem al primer bar?”. I el papa: “No vull anar al primer bar per demanar el més barat del menú!”. Així que, al final, tornàvem a l’hotel enfadats i sense haver sopat res.
Això ens passa perquè estem molt temps viatjant i per tant tenim un baix pressupost.
Helena
