dilluns, 17 de juliol de 2017

A la recerca de la platja….

Jo sóc més de muntanya que de platja, sense cap mena de dubtes. Ara bé, quan portes sis dies a Egipte fent turisme a més de quaranta graus i saps que en breu aterraràs a Phuket, et venen moltes ganes de banyar-te.

No obstant, quan vam arribar a l’aeroport de Phuket ja es feia fosc. Així que vam fer via cap a un petit bungalow que teníem reservat a només un quart d’hora caminant des de l’aeroport. L’endemà l’Helena va dormir fins les dotze passades, ja que estava esgotada. Ja era hora de sortir de l’habitació i enlloc d’anar a fer un bany a la platja vam fer via a agafar l’autobus de camí cap a Krabi. Fugíem del Lloret de Mar tailandès (de fet he sentit dir que Phuket és com Lloret multiplicat per 10, glups). 

El que no sabíem és que Krabi és una petita ciutat costera que és un bon centre d’operacions per a visitar molts punts d’interès, però tot i tenir el mar a la vora, on té platja. Això no ens ho vam acabar de creure, de manera que vam anar a veure el mar i, efectivament, ens vam quedar amb les ganes de fer el primer bany. El màxim al que vam poder optar va ser a agafar unes poques petxines, una de les principals aficions de l’Helena quan som a la platja. 

El dia següent vam voler comprovar que era cert que hi havia platges a prop nostre. I amb aquest propòsit vam pujar 1260
Platja Ton Sai en Railay
esglaons, alguns d’ells de pràcticament mig metre, fins arribar a un monestir budista a dalt de la muntanya. Fins i tot vam encendre una barreta d’incens, amb el corresponent donatiu, per demanar, si us plau, poder fer un bany a la platja (però això no ho digueu a ningú que sinó no es compleix….).

I avui hem agafat una petita embaració que ens ha portat a una platja preciosa a la “població” de Railay. Les cometes les poso perquè de tailandesos n’hi ha pocs. Més aviat és un resort gegant. Això sí, la platja preciosa. L’únic que es pot demanar és que no sigui temporada de pluges per a que els colors de l’aigua puguin ser més bonics; però segur que això comportaria haver de compartir la platja amb el triple de turistes. 

No es pot demanar tot…..

Lluís

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada